Max Nicholson

Fotografia: Biel J. Perelló

Visit the official Max Nicholsol memorial webpage.

In memoriam (1904-2003)

Max Nicholson, el gran mentor i creador del projecte a s’Albufera, va venir per primera vegada a Mallorca a començament de la dècada del 1970 de vacances familiars. Nicholson també estava involucrat en la Royal Society for the Protection of Birds, incloent dues legislatures com a president, pel que era natural que arribàs a contactar amb Eddie Watkinson, un ornitòleg anglès que vivia a Pollença, qui era, també, representant de la RSPB a l’illa. En aquell moment, Watkinson i els seus amics (britànics i mallorquins) adquirien consciència de les amenaces que començaven a afectar s’Albufera – en particular, amenaces de dessecació i urbanització de certes zones per dedicar-les al turisme-. Watkinson va persuadir Nicholson perquè ajudàs en la campanya per salvar-la.  Nicholson usà la seva influència en la RSPB i altres institucions internacionals, com la WWF, per cridar l’atenció sobre la situació d’una de les zones humides més importants de la mediterrània i per assegurar finançament per a la seva compra. En un moment crucial, Watkinson va morir tràgicament i Nicholson pensà que, sense el lideratge de Watkinson i els seus contactes locals, es perdria la batalla. Pel deleit de Nicholson, la vídua de Watkinson, Pat (ara Pat Bishop) continuà amb la lluita i, juntament amb un gran suport local i internacional, aconseguiren persuadir el Govern Balear per a protegir el lloc i convertir-lo en Parc Natural. Finalment, la gent de les illes va reconèixer la importància de s’Albufera i no va ser necessari el finanáment internacional per salvar-la.

El que si es necessitava, però, fou el coneixement sobre el lloc i la demostració de perquè era tan important. Per cobrir aquestes necessitats Nicholson organitzà un equip de científics, originàriament britànics però més internacionals així com passava el temps, per visitar s’Albufera i estudiar-la. Per aconseguir això va cercar el suport del recentment format Earthwatch Europe, usant el projecte com a un revulsiu per llançar la seva activitat i dotar-lo d’un projecte estrella que permetés augmentar el seu prestigi. Al mateix temps, Nicholson va ser capaç de posar un equip a fer feina per abordar un problema que cada vegada el preocupava més i pel que s’havia fet molt poca feina fins aquell moment. Aquest problema era el canvi ambiental global i els seus efectes sobre el medi ambient.

El primer investigador principal va ser el professor Palmer Newbould, un eminent ecòleg britànic acabat de retirar. El Dr Franklyn Perring i Terry Wells foren uns altres científics eminents que lideraren el projecte durant la dècada del 1990. El projecte va ser conegut durant alguns anys com a Earthwatch Europe Project S’Albufera, amb el subtítol més específic però no tan vistós de “un model mediterrani per al monitoratge  de la biodiversitat i el canvi ambiental”.

El 1997 Earthwatch Europe retirà el finançament del projecte, withdrew from funding of the project, encara que continuà amb un programa de formació de biòlegs africans fins el 1999. El va seguir un període difícil però Nicholson (i altres partidaris i amants de s’Albufera) lluitaren amb decisió per a mantenir el projecte funcionant, tot i que Nicholson ja havia entrat en la seva norantena d’anys. Nicholson mantení un gran entusiasme pel projecte i sempre va estar interessat en el seu progrés. Va visitar el projecte a s’Albufera, al menys una vegada l’any, fins que arribà als 96 anys d’edat.

Ara, el Projecte s’Albufera és un projecte consolidat i respectat internacionalment. L’equip comprèn una associació internacional de científics baix el nom The Albufera International Biodiversity group (TAIB). Nicholson va viure el suficient per veure una altre dels seus somnis convertit en realitat. Sempre va estar immensament orgullós del projecte i emocionat de veure que, de cada vegada més, augmentava la implicació balear i espanyola. És un gran honor per a nosaltres haver estat al costat de tots els seus grans èxits, com haver propiciat la creació de grans organitzacions com són la WWF i la UICN i contents de que tengués la possibilitat de veure com el projecte sortia endavant després de les dificultats inicials.

This post is also available in: Anglès